La Federació Internacional d'Esquí (FIS), fundada l’ any 1924 i a la qual estan afiliades 54 federacions, va aprovar l’ any 2002 les normes FIS. Un model ideal de conducta per als esquiadors, snowboarders o qualsevol que llisqui per la neu, amb l' objectiu d' evitar accidents.
Normes per a la conducta dels esquiadors alpins i snowboarders
- Respecte cap als altres: L'esquiador o snowboarder ha de comportar-se de manera que no perjudiqui o posi en perill als altres.
- Control de la velocitat i el comportament: L'esquiador o snowboarder ha d'esquiar de forma controlada. Ha d'adaptar la seva velocitat i forma d'esquiar o lliscar sobre l’ snowboard a la seva habilitat personal i a les condicions generals del terreny, neu i temps, així com la densitat del tràfic a pistes.
- Elecció de la ruta: L'esquiador o snowboarder que ve per darrere ha de triar el seu camí sense posar en risc els qui van davant.
- Avançaments: L'avançament pot efectuar-se per a dalt o a baix, dreta o esquerra, però sempre de manera que es deixi espai suficient per prevenir les evolucions voluntàries o involuntàries de l'esquiador o snowboarder avançat.
- Entrar a la pista, començar a lliscar i girar cap amunt: Tot esquiador i snowboarder que entra a una pista, reprèn la seva marxa després de parar o evoluciona cap amunt, ha de mirar a dalt i a baix de la pista per assegurar-se que pot fer-ho sense posar en perill a ningú.
- Parar a la pista: Tot esquiador o snowboarder ha d'evitar estacionar sense necessitat en els passos estrets o sense visibilitat de les pistes. En cas de caiguda en un d'aquests llocs, ha d'apartar-se i deixar lliure la pista al més aviat possible.
- Pujar i baixar a peu: L'esquiador o snowboarder que pugi o baixi a peu ha de fer-ho pel lateral de la pista.
- Respecte a l'abalisament i la senyalització: Tot esquiador o snowboarder ha de respectar l'abalisament i la senyalització.
- Prestació d'ajuda: En cas d'accident, tot esquiador o snowboarder ha de prestar socors.
- Identificació: Tots els esquiadors o snowboarders que siguin testimonis d'un accident, siguin o no responsables del mateix, han d'identificar-se i intercanviar noms i adreces.
